JO SEMPRE SEMPRE...
Proposo un joc:
Recordeu quan érem mes joves i necessitàvem excuses per veure'ns el vomitiu kalimotxo o aquelles xibeques calentes a qualsevol festa o el que ara en diuen botellón? hi havia diversos jocs per aconseguir que algú s'emborratxes, hi havia el duro, joc de perícia que crec que hauria d'haver arribat a les olimpíades (potser hi hagués arribat sinó hagéssim entrat al EURO ni canviat les pessetes antigues), l'Okalimotxo joc ja directament dissenyat per veure kalimotxo, hi havia els brindis, que avui dia en cara els fem però amb vi mes bo que el Don Simon, i n'hi havia un amb el que pillaves una papa curiosa, que era el JO MAI MAI, no se si hi vareu jugar mai, era un joc on deies...JO MAI MAI HE TOCAT EL PIANO i tota la gent que estava en la teva mateixa situació li feia un glop al got, evidentment la gracia del joc era fer propostes picants i t'havies de mullar.
Be doncs avui us volia proposar el JO SEMPRE SEMPRE, i direu que per Internet clar no hi ha vi, be si voleu us podeu comprar una ampolleta i quan estigueu ben borratxos envieu les fotos per facebook, el joc consisteix a posar les coses que sempre sempre hem desitjat però que son gairebé impossibles, dic gairebé pq impossible no hi ha res, absolutament res, però imaginem-nos en el nostre mon ideal.
JO SEMPRE SEMPRE he volgut tenir una gran
ja, amb gallines, cavalls, i cabretes, i gossos clar també tenir un hort i que el meu enton sigui autosostenible, sense dependre de ningú i oferint tothom, que a la casa hi vinguin a treballar o viure la meva família i sobretot els meus amics, seria una pagesa/granjera amb un taller de corte i confección, faria amigurumis a la vora del foc i les meves samarretes per Interent, que us sembla? per fer vacances convidaria a qui volgués a venir a viure al camp a casa meva amb costos 0 i nomes l'obligació de tenir cura de les bèsties, vindríeu?PD: foto 1 mas de Borras, un somni al maestrazgo Bzeit, m'encanta pero no la venen
PDII: foto 2 el que es veu des de la finestra de casa el pare dle Jorge a la Cerdanya, no es meravellos?
enviat per dringuets a la/es
2:00 AM
4 comentaris:
jo si que aniria! i tant!
i jo sempre sempre... he volgut viatjar, i conèixer cultures diferents, de moment vaig picotejant cada any a un lloc diferent, però el que realment m'agradaria és marxar mooooooolt de temps, tenir un any per anar fent a ritme tranquil diferents llocs del món, algun dia ho farè, segur!
et vindries?
sí q vindria!
dec ser una mica veleta, pq quan penso en el q "sempre" he volgut fer la llista és interminable, i no hi ha un sempre, sinò q són coses q van canviant, i sovint tb les prioritats
deu ser per això q em diuen q "me apunto a un bombardeo", pq soc una mica tastaolletes,
el q passa és q això tb et fa ser poc constant
ah, sí, tb recordo aquells jocs, on l'únic objectiu era veure, je je, és veritat, el joc no importava, i d tant en tant algú deia un joc nou, i algú feia com q s'interessava per com es jugava, ja ja, com si a algú li importava allò...
pupaturi (jannadaia dixit)
ah, allò del "puedo", sí, és la mateixa idea del "we can", pensament positiu, i amb confiança
esteu estudiant, oi?
ja s'acosta el final d curs
ufff, molts ànims
la tranquil.litat de saber que les coses són teves perquè són de tot el poble, però petits i en família..
Publica un comentari
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Pàgina d'inici